Miro pel pany de la porta del menjador: soroll, reflexos llampants daurats, blaus, grocs i vermells. El meu ull no capta gairebé res. Ufff! Quin fred, amb les preses no he agafat les sabatilles. El meu cos tremolós, excitat i encuriosit, desitjant obrir aquella porta. Un any porto esperant!
El meu cap fa recompte dels moments dolorosos que he fet passar al pare, al professor de mates, els renecs de la mare perquè no vull ordenar l’habitació, aquella entremaliadura que vaig fer al David (el meu millor amic)… no sé, no sé, potser se’n recorda de mi… si fos així, una mica de raó no li mancaria… però no crec.
Per què no es fa de dia encara? I jo gelat, a la porta compartint espai amb les ombres monstruoses que projecten els mobles del passadís…bé, crec que tornaré al llit.
Auuuch! Un cop al cap em desperta. Obro un ull i veig al meu germà amb la sabatilla a la mà estavellant-la al meu cap. -Hola Marc, què fas tan d’hora? – Anem, ràpid, acompanya’m al menjador que sóc petit i no puc obrir la porta.
De mica en mica vaig obrint els ulls, aixeco els braços amunt i la boca fent un badall. Obro la porta del menjador, oh!
“Ring, ring”- sona el despertador. Quin rollo, m’ha tallat el somni!
Els somnis, somnis són, però m’han fet recordar que projectar la il·lusió de la nit de reis a les nostres vides, ens fa ser millors persones .
A Marvi 93 treballem amb la il·lusió de la nit de Reis tot l’any i desitgem gaudir-ne amb vosaltres.
Marvi 93
Cervelló, 4 de gener de 2017
