Són les 6:10 del matí. Sona el despertador. – Uffff! – faig mitja volta i penso “una miqueta més si us plau!”. Aquesta és l’experiència religiosa diària, intentem allargar el plaer de la fusió entre el nostre cos i els llençols, però torno a obrir els ulls… –Oh Déu meu, m’estic passant, potser faré tard a la feina i això no m’ho puc permetre!- Pantalons, sabates, el jersei que em vaig preparar ahir a la nit per poder gaudir uns segons més de son, una passada ràpida de la pinta i el raspall…ah! i no puc descuidar-me del raspall de les dents circulant per la boca en forma cilíndrica com si es tractés d’un tsunami.
Surto corrents de casa baixant de tres en tres els esglaons de l’escala per intentar estalviar-me uns segons del meu desplaçament. No em puc treure del cap aquell semàfor de la cantonada que triga un munt a posar-se verd. Aprofitaré per posar-me rímel.
El cotxe trontolla, sembla que estigui una mica adormit també…però no estic molt lluny de la feina, això ja està superat. Al cap de pocs minuts entro a l’aparcament, miro el rellotge – Quina felicitat! Em queden deu minuts per començar la meva activitat professional!- Són just aquell temps per gaudir saludant als companys davant la màquina de cafè.
No hi ha res millor per començar el dia: seleccionar un tallat, un cafè amb llet calent o una xocolata fumejant, que impregnarà el meu cos de sensacions agradables reconfortants i necessàries.
Confio en el Servei de Vending de l’empresa, ell em facilita compartir un enriquidor cafè, gaudir d’un riu d’escalfor que recorre l’interior del meu ésser i aquells tres minuts indescriptibles per fer la mandra…
M’agrada compartir aquest moment i Marvi 93 t’ho permet!
Marina Díaz
Marvi 93
Cervelló, 18 d’octubre de 2016
